Cloenda Curs 2021-22: Trobada escaquista
Professor d’escacs: Albert López Corominas
El passat 31 de maig vàrem celebrar la festa de cloenda de l’espai d’ESCACS del Curs 2021-22 de l’UME del Centre L’ Alba.
Més de 20 alumnes ens vàrem reunir als jardins del centre al carrer Portolà amb el propòsit de celebrar tot un any d’estudi i pràctica d’aquest joc-esport. A la vegada, vàrem tenir la oportunitat de conèixer un jugador d’escacs semi-professional, en Jaime A. Cuartas, que ha viscut totes les facetes dels escacs en els més de 30 anys que fa que s’hi dedica.
L’espera de setmanes per a conèixer el jugador amb “cinturó negre d’escacs” (oficialment Gran Mestre Internacional), per fi tocava a la fi, i hi havia una mescla de neguit i il·lusió generals entre els participants. Certament, però, ens havíem preparat a consciència en les sessions anteriors a aquesta trobada final.
Taulers, peces, mural, planelles (per anotar les jugades), llibres personals d’exercicis (que potser signaria en Jaime per a tenir-ne un record),…tot estava preparat per començar a practicar. Abans, però, una introducció on en Jaime ens tractava d’empoderar i animar a superar-nos malgrat les dificultats (“palabra de cuatro letras que yo más utilizaba en mis inicios: OTRA”). Ens va impactar aquest esperit de superació i també el fet de saber que en Jaime va començar a moure les peces als 15 anys).
Per tal de col·laborar que la festa fos un èxit, els mestres i nois de l’espai de cantina varen oferir-nos un servei especial dedicat a tots els participants. Un treball en equip, que va implicar tant l’alumnat com tots els professionals del centre.
Seguidament en Jaime va iniciar la sessió de partides simultànies a més de 15 taulers (més de 20 persones, donat que alguns participaven en parelles, en equip). En aquest ambient agradable i distès també s’hi sentien còmodes alguns alumnes de primària, que s’hi varen poder sumar a la proposta.
Els jardins municipals del Carrer Portolà són un espai meravellós per a la pràctica dels escacs, i conviden a generar un ambient distès.
En els escacs, i per extensió en qualsevol àmbit, el treball en equip és imprescindible. I un cop realitzat, tenir-ne constància, en aquest cas, mitjançant l’anotació de jugades, és a dir, – de cadascuna de les decisions que prenem – podem fer-ne un anàlisi a posteriori, per tal de millorar.
Malgrat ens havíem preparat per qualsevol resultat, va ser impactant veure que les peces blanques sempre guanyaven. Alguns, després de donar-li la mà a en Jaime i signar la planella, varen seguir el seu consell i ho varen tornar a intentar.
Finalment, tots els participants varen rebre un diploma de reconeixement al treball de tot un curs d’escacs i un petit clauer en forma de peó, que no ho oblidem, té la capacitat de coronar en un futur.
En Jaime, acompanyat d’una petita representació dels alumnes, va rebre de mans de la nostra gerent – i per extensió, de tota la institució – el regal d’un llibre de poesia d’en Joan Margarit, com a mostra d’agraïment. I és que els escacs, són un joc, un esport (mental), potser una ciència, però sobretot, un art.
I
En su grave rincón, los jugadores
rigen las lentas piezas. El tablero
los demora hasta el alba en su severo
ámbito en que se odian dos colores.
Adentro irradian mágicos rigores
las formas: torre homérica, ligero
caballo, armada reina, rey postrero,
oblicuo alfil y peones agresores.
Cuando los jugadores se hayan ido,
cuando el tiempo los haya consumido,
ciertamente no habrá cesado el rito.
En el Oriente se encendió esta guerra
cuyo anfiteatro es hoy toda la Tierra.
Como el otro, este juego es infinito.
II
Tenue rey, sesgo alfil, encarnizada
reina, torre directa y peón ladino
sobre lo negro y blanco del camino
buscan y libran su batalla armada.
No saben que la mano señalada
del jugador gobierna su destino,
no saben que un rigor adamantino
sujeta su albedrío y su jornada.
También el jugador es prisionero
(la sentencia es de Omar) de otro tablero
de negras noches y de blancos días.
Dios mueve al jugador, y éste, la pieza.
¿Qué Dios detrás de Dios la trama empieza
de polvo y tiempo y sueño y agonía?
Jorge Luis Borges
El Hacedor (1960)