45 anys d’atenció a nens i nenes amb TEA i TMG

El 13 de març de 2023 celebrem el 45è aniversari de l’Associació Centre L’Alba. A continuació us deixem amb una carta d’en Daniel de León Piedrabuena, cofundador del Centre l’any 1978.
Director entre els anys 1982 i 2022, i actualment representant de la titularitat de l’Associació Centre L’Alba.

Benvolgudes i benvolguts
EL 13 DE MARÇ DE 1978 VAM COMENÇAR A TREBALLAR AMB AQUEST PROJECTE!!

AVUI FA QUARANTA-CINC ANYS QUE JUNT AMB PROFESSIONALS I PARES VAM INICIAR AQUESTA REALITAT QUE ÉS L’ASSOCIACIÓ CENTRE L’ALBA.

Després de quaranta-cinc anys treballant a l’Associació i des de l’any 1982 a la direcció del centre, us vull explicar que aquest projecte va començar l’any 1978 gràcies a la claredat d’idees d’un grup de pares de l’Associació Centre l’Alba, que als estatuts de l’entitat deixaven clar que els nens/es i adolescents amb trastorns de l’espectre de l’Autisme TEA i/o amb trastorns mentals greus TMG per als que es creava el centre, necessitaven una atenció integral en salut mental i alhora atenció social i educativa.

Aquesta particularitat em va interessar moltíssim, ja que representava la possibilitat de desenvolupar un projecte d’atenció integral per aquest alumnat que en molts casos els deixava fora del circuit socioeducatiu ordinari per les seves dificultats.

Des de l’any 1977 fins a l’any 1991 vam anar investigant formes d’atenció i tractament per aquestes persones i així és com vam conèixer com es treballava a la resta d’Europa on les idees dels que van revolucionar les formes d’atenció a aquest col·lectiu es produïen des de després de la 2a guerra mundial; també vam coincidir amb les idees dels equips d’atenció clínica als hospitals generals amb àrea de psiquiatria infantojuvenil de la ciutat de Barcelona.

Vam estudiar i conèixer les idees del Dr. Francesc Tosquelles que durant i després de la guerra va revolucionar i humanitzar els hospitals psiquiàtrics i també la d’altres especialistes i centres de la xarxa d’ITE -Instituts terapèutics i educatius a França i altres països que pensaven i posaven en pràctica diferents formes d’atendre i entendre clínicament a aquestes persones. Molts d’ells encara continuen…

Els efectes de pensar i replantejar el fer diari ens ajudava per revisar el nostre treball i així poder continuar innovant i atenent nens/es i adolescents amb TEA fins a aconseguir un cert reconeixement de l’administració educativa i de benestar social.

Després d’anys d’intervencions i pràctica de diferents professionals de la Logopèdia amb diferents tècniques, l’any 1991 vam començar a introduir la formació i la pràctica dels SAAC Sistemes Augmentatius i Alternatius de comunicació.

L’any 1991 des de la inspecció i el Departament d’Educació ens van demanar que puguem atendre els “alumnes que parlen, però no poden estar amb els altres”.
Aquesta demanda és l’origen de l’UME d’adolescents que comença a funcionar el setembre de 1991 i 10 anys més tard, en 2001 sorgeix per part de l’administració educativa la demanda facilitadora de la creació l’UME de l’edat escolar.

Sempre vam considerar la formació contínua de l’equip com una eina per a la reflexió del nostre treball.
Amb la creació de l’UME vam incrementar i diversificar la formació per a l’organització de grups, la revisió de mètodes, i la planificació multinivell com eines de treball primordials per poder treballar amb alumnes amb trastorns de l’espectre de l’Autisme TEA i/o amb trastorns mentals greus TMG .

A partir de l’any 1994 vam comptar amb el reconeixement del Departament de Salut i amb un petit conveni per a l’atenció de nens i adolescents autistes i adolescents amb risc d’exclusió social a causa de les seves dificultats d’inclusió social i educativa als dispositius ordinaris.

L’any 1981 amb la creació dels primers EAP a Catalunya es començava una nova etapa que coincideix també amb la col·laboració dels incipients centres de salut mental infantojuvenil (ex.1975 CHM Les Corts) origen i model dels futurs CSMIJ a la ciutat i origen també d’una vinculació que ens va permetre començar a fer les primeres coordinacions a la incipient xarxa.

Comencem doncs a treballar la creació de mitjans i formes donar confiança i reconeixement als diferents equips externs a efectes de poder fer un treball en xarxa. Penso que és la millor i més coherent forma de treball per poder sostenir amb “la xarxa” a persones tan greument afectades.

Tinc la sensació d’haver estat molt afortunat en poder participar d’aquest procés juntament amb les famílies i professionals del centre i d’altres equips.

De tot això tinc un profund agraïment, estic ple de molts bons records del treball intern al centre, de la nostra participació en la incipient xarxa, amb un sentiment d’haver estat un privilegiat en poder treballar amb un equip integrat per professionals de la Salut Mental i de l’Educació Especial alhora que amb famílies que van ajudar a construir aquesta nova forma d’entendre i atendre la salut mental de nens/es i adolescents.

Ha estat un plaer compartir amb totes i tots vosaltres aquests anys d’innovació per aconseguir una obrir una finestreta a l’esperança de nens/es, adolescents i famílies. Molts d’ells i elles encara vinculats al projecte.

A tots, gràcies! Durant un temps participaré en l’Associació Centre l’Alba amb el mateix telèfon i correu electrònic.

Una salutació cordial.
Daniel de León Piedrabuena